Bona Patum!
- Jun 4
- 1 min de lectura
Quan el primer cop de tabal trenca el silenci de la plaça, el temps s'atura. No és només música; és el bateg de tot un poble que es desperta sota la pell. Una vibració ancestral que ens corre per les venes, que ens crida des de la terra i ens recorda qui som i d'on venim.
S'encén la primera guspira, i amb ella, la màgia pura. L'olor de pólvora que se'ns aferra a la gola com una abraçada coneguda, la fumerada blanca que ens bressola i la música dels balls que ens fa bategar a l'uníson. Allà dins, enmig de la gentada, no hi ha desconeguts: som un sol cos, un sol crit, un sol cor que salta amb els Plens, que s'emociona amb l'Àliga i que s'entrega, cos i ànima, a la nit berguedana.
Mires al teu voltant i veus els ulls brillants d'enyorança i de joia. Hi veus els avis que ens van ensenyar a estimar aquest caliu, els nens que miren les Guites amb ulls de meravella, i penses en els qui avui ho miren des del cel, saltant en una plaça eterna. És el plor de l'emoció que no es pot explicar amb paraules, el nus a la gola quan sona el darrer Tirabol i saps que la Patum ja es torna a cloure, deixant-nos l'ànima plena i la pell de gallina.
Perquè ser berguedà és això: portar el Corpus clavat al pit i saber que, passi el que passi, la Patum ens mantindrà sempre vius, sempre lliures, i sempre units al voltant del nostre foc.
Visca la Patum!


Comentaris